La Costa Brava, banyada per les aigües del Mediterrani, és un paradís costaner que acull algunes de les millors platges de Girona i les regions de l'Empordà, tant a l'Alt Empordà com al Baix Empordà. Amb el seu encant natural i paisatges espectaculars, aquesta regió de la costa catalana és una destinació de somni per als amants del sol, la sorra i el mar.

Les platges de la Costa Brava són conegudes per la seva diversitat i bellesa, des de petites cales amagades entre penya-segats fins a extenses extensions de sorra daurada. Cada racó d´aquesta costa ofereix una experiència única per als visitants, des de la tranquil·litat de les platges del Baix Empordà fins a la majestuositat de les costes de l´Alt Empordà.

En aquest article, us portarem a un viatge per les millors platges de la Costa Brava, explorant la rica herència natural i cultural de la regió i descobrint per què aquest racó de Catalunya és una destinació inigualable per gaudir del sol, el mar i la vida mediterrània en la màxima expressió.

 

Cala Ferriol

Cala Ferriol és una petita cala verge, amb còdols i aigües cristal·lines que forma part del Parc Natural del Montgrí. No compta amb cap tipus de servei i per arribar-hi, hauràs de caminar durant una hora des de Cala Montgó o l'Estartit, o accedir-hi amb vaixell. Tot i això, si optes per la primera opció, no et preocupis, ja que la dificultat és moderada i els paisatges del parc són impressionants. I ara pensaràs: “Però a la Costa Brava hi ha moltes cales com aquesta”. Doncs no, perquè en aquesta cala desemboca un petit rierol que baixa de les muntanyes, a més de tenir petites illes (les illes de Cala Ferriol) que lluiran fantàstiques a Instagram. I si encara no heu sucumbit completament al poder d'aquesta xarxa social, podeu prendre el sol, contemplar el paisatge o practicar snorkel. Això sí, encara que estigui allunyada del centre urbà, a l'estiu és força comú veure algunes embarcacions.

 

 

Cala Rostella

Igual que moltes altres cales que formen part del Cap de Creus, Cala Rostella és sorprenent. Una petita cala verge d'aigües cristal·lines envoltada de pins que, fins i tot a ple agost, sol estar relativament buida. La raó? La zona urbana més propera, Roses, és a gairebé set quilòmetres. La superfície de la platja està coberta de còdols i gràcies als pins, l'aigua adquireix un color blau turquesa increïble. La notícia dolenta (o bona depenent de qui siguis) és que per accedir-hi hauràs de deixar el cotxe i baixar per un corriol pedregós amb un desnivell d'uns 90 metres. El trajecte a peu només dura uns quinze o vint minuts, però assegura't de portar calçat adequat. Això sí, et prometem que el resultat (arribar a Cala Rostella) val la pena. I molt. No et direm que aprofitis la baixada per fer alguna foto, encara que seria un èxit a Instagram, però sí que intenta mirar cap avall. La bellesa és indescriptible.

 

 

Cala Tamariua

Cala Tamariua es troba a 2 quilòmetres del centre urbà del Port de la Selva, formant un racó de serenitat entre les majestuoses formacions rocoses del Cap de Creus. Aquesta pintoresca cala, composta per pedres i grava, es distingeix pel seu fàcil accés, ja que és a poca distància a peu del nucli urbà. Els viatgers que optin per arribar amb vehicle trobaran un còmode estacionament just a la part superior de la cala.

Un aspecte especial de Cala Tamariua és que permet el nudisme i, com a resultat, sol atraure un grup divers de banyistes que gaudeixen de la seva atmosfera relaxada. Amb una longitud d'uns 100 metres, aquesta platja aïllada sovint és triada per amants de la natura que busquen tranquil·litat i bellesa natural.

La sorra, de textura gruixuda, es troba envoltada de la característica vegetació mediterrània, incloent-hi arbres de tamarinde que li donen el seu nom, curiosament similar a la platja de Tamariu a Calella de Palafrugell. A més, als voltants es poden observar diverses espècies, com les acàcies. Cala Tamariua és un recés de pau que convida a gaudir de la serenitat costanera al cor de la Costa Brava.

 

 

Cala de l'Pi

Platja d'Aro també amaga petits tresors. Un és la Cala del Pi, a poc més de deu minuts de la Platja Gran però a un altre món de diferència: Oblida't de la massificació extrema, de la música alta i dels característics edificis. La Cala del Pi està protegida per pins i roques, les aigües són cristal·lines i, tot i estar tan a prop del nucli urbà, el nivell d'ocupació a ple estiu no és exageradament alt. La mala notícia és que hi ha algunes cases just darrere, però gràcies a la vegetació, no fan malbé gaire el paisatge. En resum, sembla treta d'una postal.

 

 

Cala Tavallera

El punt més oriental de la Península Ibèrica, encara que Alacant s'apropiés de l'eslògan 'Amanecer de España', també és la part més salvatge de la Costa Brava, un autèntic Finisterre tan espectacular com a traïdor, sembrat de ruïnes de mil anys i encara molt gelós dels seus secrets més ben guardats. Un d'ells, que compartirem generosament amb tu, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva, però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l'Atlàntic. Alguns blocs i guies asseguren que s'hi pot accedir amb 4x4, però des de sempre la forma més segura d'arribar sense problemes ha estat a través d'una caminada d'unes dues hores que culmina en un premi merescut: una cala pràcticament deserta a l'estiu i l'hivern, amb un refugi per pernoctar i albes que saben a naixement d'un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una densa prada de posidònia. A ple estiu, es reuneixen moltes embarcacions petites, però a principis o finals de temporada, segur que no trobes ningú. Per assegurar-te que el refugi està en bones condicions i disponible, el millor és trucar a l'ajuntament.

 

Cala Rovira

Després de l'infern en què es pot convertir la platja gran de Platja d'Aro en ple estiu, d'acord, exagerem una mica: en dos quilòmetres de platja de més de 50 metres d'amplada, trobareu algun racó habitable fins i tot en ple agost. Però el descobriment de Cala Rovira, seguint el camí de Ronda després de passar la roca de Cavall Bernat, se sent com un cop de bellesa. Poques vegades la trobaràs buida, però és tan bonica, tan increïblement blanca, verda i blava, que ni tan sols uns molestos apartaments abocant entre els pins i les nombroses famílies que s'hi acosten poden arruïnar la primera impressió. Si, malgrat l'aspecte idíl·lic del paisatge, no pots suportar els jugadors de pales, Rovira també és la porta d'entrada a una sèrie de caletes rocoses i llibertines com Sa Cova, Pi, Els Canyers i Belladona, on pots gaudir tranquil·lament de la lectura assegut en una roca càlida.

 

 

Cala Sa Sabolla

És allà on Jesucrist va perdre l'espardenya, però hi ha moltes raons per visitar Sa Sabolla. En primer lloc, el camí de Ronda des del qual s'accedeix és una autèntica delícia per als sentits. Una experiència una mica llarga però que has de veure i viure. I sí, ho has llegit bé: només es pot accedir a peu o amb vaixell. La cala, amb aigües gairebé cristal·lines i superfície de còdols, està completament envoltada de roques de pissarra i és, amb diferència, una de les platges més solitàries de la Costa Brava. En resum, és molt difícil que trobis més de vint persones aquí.

 

 

L'Illa Roja

Sí, Begur té moltes platges impressionants, per què escollir aquesta que no té cap servei? A més que no està tan saturada de gent maca com Sa Tuna o Aiguafreda, ens agrada perquè és l'única platja nudista al centre de la Costa Brava. Els intensos colors vermells de la roca que emergeix a la badia la converteixen en una cosa rara i vibrant, i la seva forma semicircular la fa molt acollidora. A més, sol estar relativament poc freqüentada per grups o nens, ja que cal caminar força per arribar des del Camí de Ronda. L'únic desavantatge és que les altes parets dels penya-segats que l'envolten projecten ombra a partir de la tarda, així que aprofita bé el matí.

 

 

Cala Bramant

Més coneguda com a Cala dels Enamorats, aquesta petita cala és una mena de pany de mar que es recargola al voltant del mar i forma una petita piscina natural. No només és un racó idíl·lic i força tranquil, sinó que també ofereix vistes espectaculars de Llançà, Port de la Selva i fins i tot Cap de Creus. Una petita i desconeguda joia! Per arribar-hi, el millor és anar amb vaixell o caiac a través d'una obertura que la connecta amb el mar, però si t'hi atreveixes, també hi pots accedir a peu. Això sí, assegura't de portar bon calçat.

 

 

Cala dels Frares

Hi ha platges que simplement has de veure. Platges on a penes pots prendre el sol però que has de trepitjar. Una és Cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes sorprenents que any rere any atrauen molts amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural, però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest entorn idíl·lic, és difícil conformar-te amb banyar-te a altres platges. Està bé, potser estem exagerant, però Cala dels Frares és una experiència que has de viure. Com arribar-hi? S'hi pot arribar des del Camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i passa per Sa Caleta.

 

 

Aigua Xelida

Aigua Xelida s'ha convertit en el símbol de l'anhel de vida lliure de l'ideari palafrugellenc i la primera escala d'"Un viatge frustrat", de Josep Pla. Només es pot accedir a peu des de la urbanització del mateix nom, baixant fins a trobar unes escales a la dreta, o amb vaixell. Tot i ser la platja guanyadora del programa "El paisatge favorit de Catalunya" el 2009, l'ocupació (afortunadament!) continua sent relativament baixa. De fet, fins al 1950, Aigua Xelida només es comunicava amb Tamariu a través d'un camí de terra. En qualsevol cas, anem al gra: la platja, formada per pedres i envoltada de roques i pins, té uns 40 metres de llargada i uns dotze metres d'amplada. Per què la recomanem? Perquè és un racó meravellós i espectacular de la Costa Brava. Una platja on has d'anar almenys una vegada a la vida. O dues. O tres. O... ja captes la idea, oi?

 

 

Cala Giverola

Cala Giverola és una petita cala envoltada de penya-segats i pins situada a uns 5 km del centre urbà de Tossa de Mar. Per arribar-hi, per tant, necessitareu un cotxe i aparcar a prop del complex turístic Pola-Giverola. Un complex de vacances impulsat el 1987 per la cooperativa professional de carters suïssos. Tot i estar una mica allunyada, és una de les platges més concorregudes de la Costa Brava, ja que gràcies al complex compta amb molts serveis. Això sí, només durant els mesos de juliol i agost. Al setembre, la situació canvia, les famílies tornen a la rutina i aquesta magnífica platja de sorra torna al seu oblit habitual. Si Vallpresona està massa lluny i Senyor Ramon està massa massificada, la Giverola és la teva platja!

 

Cala d'es Cranc, cala del Peix, cala dels Mussols

D'es Cranc, el Peix i la dels Mussols són tres cales estretes, llargues i encaixonades a les quals només es pot accedir des del camí de ronda de Sant Feliu de Guixols a s'Agaró. La petita zona de bany és, de fet, el tram de costa rocosa i plana que s'estén entre Cala Ametller i la cala d'es Cranc. Això sí, són ideals per fer snorkel i, de passada, triomfar a Instagram. El paisatge és sorprenent! Una curiositat: el nom de Cala del Peix prové del fet que el 1912 va quedar varada una balena rorqual.

 

 

Cala Estreta

Els habitants de l´Alt Empordà tenen el Cap de Creus i els del Baix Empordà, Cala Estreta. És infinitament més modesta, però és perfecta per a l'Empordanet, on Josep Pla hauria considerat de molt mal gust qualsevol mena d'excés i opulència. La bona notícia, alhora, és dolenta: durant l'estiu, el trànsit rodat està prohibit i per arribar-hi, hauràs de caminar uns 45 minuts des de la platja de Castell pel Camí de Ronda, o atenció! només 20 si segueixes el camí de servei que passa per sota les torres elèctriques des de l'estacionament de Castell. L'esforç, però, és directament proporcional a l'espectacularitat d'aquestes cales nudistes, lluminoses, obertes a l'est i molt adequades per a matins assolellats d'hivern, que fins i tot en ple estiu solen estar relativament tranquil·les pel passeig necessari per arribar-hi. Si trobes a la caseta de pescadors, que data del segle XV, un senyor de cabells blancs, saluta'l: es diu Quico i hi ha viscut durant anys. No té televisió ni ràdio perquè diu que té una pantalla d'infinites polzades enfocada a l'horitzó, però t'indicarà a quina roca t'has de pujar per trobar cobertura mòbil segons el teu operador. Només podem dir una cosa més: has d'anar almenys una vegada a la vida.

 

En resum, la Costa Brava, amb les seves impressionants platges a les regions de l'Alt Empordà i el Baix Empordà de Girona, ofereix un ventall espectacular d'opcions per als amants del mar i la natura. Des de les cales amagades i tranquil·les fins a les platges més concorregudes, aquesta regió banyada pel Mediterrani captiva amb la seva bellesa escènica i la seva rica herència cultural. Cada racó de la Costa Brava és una invitació a gaudir del sol, la sorra i l'estil de vida mediterrani. Ja sigui explorant cales aïllades o submergint-se en la vida de les ciutats costaneres, aquesta joia de Catalunya mai no deixa de sorprendre els qui la visiten.